gràcies pibito

Ante los rumores de un posible pase al conjunto de Fabio Capello, el delantero del Barcelona dijo que no sería posible. "No traicionaré a mi equipo", argumentó.
Diario Clarín (10 de febrer de 2007).

"No traicionaré a Barcelona, no puedo ir al Real Madrid. Si cambio de camiseta será por otra experiencia en el exterior", explicó el Conejito.
La Gazzetta dello Sport (15 de març de 2007).

Prou fer veure a la gent que ets culé quan realment només vols calers. Fot el camp pibito dels collons!

"NO marxaré del Barça"

El bacallà islandès va parlar ahir sobre els articles publicats a Anglaterra, apuntant un possible interès del Manchester cap a la seva persona i ho va deixar ben clar. Eidur va tranquilitzar l'afició assegurant sentir-se molt a gust a Barcelona i no voler marxar d'aquí:

“Mai ningú no sap que pot passar en un futur, però tinc contracte aquí fins al 2010, estic tranquil i sóc feliç a Barcelona. A més, no em veig en un club que no sigui el Barça”.

Malgrat tot, el bacallà va reconèixer que la seva situació és una miqueta delicada, tot i que se sent fort per a suportar-la: “Quan no jugo no sóc feliç, però la meva família està bé aquí i té salut i això és el més important. Vaig passar un temps bastant dolent després de Nadal, perquè no em sentia en el meu millor moment de forma, però ara estic bé i sóc fort psicològicament per a aguantar una situació com aquesta el temps que faci falta”.

Gudjohnsen també va parlar sobre el moment dolç que està passant l'equip: “Ara som líders i anem a guanyar els dos títols que ens queden, perquè som el millor equip i el de més talent d'Espanya. El títol de Lliga està a les nostres mans”.

“Si guanyem els dos títols que ens queden, haurà estat una bona temporada, si no, serà dolenta”.

El Manchester li ofereix més diners i més possibilitats de minuts, però Guddy és un home de paraula i un tiu que no només es mou per diners... no és un pibito.

i guddy va marcar...

*
Liverpool 0-1 FC Barcelona

En el seu retorn a Anglaterra, el bacallà va marcar el seu onzé gol com a blaugrana. Un gol que li va servir per recordar els seus bons temps a les illes, quan l'afició dels 'reds' l'odiava perquè en les seves visites amb el Chelsea acostumava a complicar-los la vida.

Un gol que va servir també perquè el Barça sumés la seva segona victòria a Anfield; una victòria que no va ser suficient per a aconseguir una classificació que hauria fet pujar la seva imatge molts punts entre la parròquia blaugrana. Gudjohnsen, una vegada més, va ser víctima de les circumstàncies d'una temporada irregular, estranya per al Barça i per a ell, que va arribar per competir amb Eto'o i es va trobar amb que, lesionat el camerunés, li pispava la titularitat l'oblidat i pesetero $aviola.

El bacallà Gudjohnsen va ser el recurs d'urgència de Frank Rijkaard ahir a la nit davant el mur del Liverpool. Però ho va ser tard. Al minut 71. L'islandès, un ànima en pena en els últims temps, relegat a jugar els minuts de les escombraries, va sortir al rescat d'un campió que feia aigües i al que al final li va faltar "punch" per completar la remuntada.

En qualsevol cas, la seva actuació pot considerar-se inpecable. Va sortir al camp al minut 71, quan més complicades estaven les coses... i tres minuts més tard, aprofitava una assistència de Xavi per encarar a Reina, li va aguantar la sortida i va rematar amb la cama esquerra dins la xarxa.

Un cop més, el bacallà va complir i qui sap el que haguès passat si a Anfield s'hagués jugat amb l'islandès des del principi. No ho sabrem mai, marxem cap a casa.

avui es el gran dia

a la merda

*
FC Barcelona 1-2 Liverpool

És un dia nefast, un dia negre per els barcelonistes... i un dia negre també per Gudjohnsen.

El d'ahir nit, era el seu partit, un partit per demostrar el que tantes vegades ha pogut fer amb el Chelsea. Demostrar que és un gran jugador, que treballa, que lluita, que no s'amaga, que s'ho deixa tot al camp i que de tant en tant, a més a més, fa gols.

Però no, a la merda. Rijkaard, pressionat per centenars de cules als qui els hi han re-venut el pibito, i per la premsa intoxicadora esportiva de Barcelona... va tornar a confiar en $aviola.

$aviola, un jugador que desapareix TOTALMENT del camp i és UN ZERO A L'ESQUERRA quan no marca gols. El mateix jugador que es va treure de sobre el Mònaco, després de fer una pèssima temporada com a davanter centre... tres quarts del mateix que el Sevilla, on va marcar 15 miserables gols en 48 partits... Doncs aquest $aviola, és el davanter centre titular del FC Barcelona en uns vuitens de final de la Copa d'Europa, perquè és un noi que cau simpàtic i a més a més marca gols contra l'Alabès i el Nàstic...

NI LA COPA ÉS LA CHAMPIONS, NI L'ALABÈS EL LIVERPOOL.

Era el partit del bacallà, havia de jugar contra aquelles torres de centrals, per lluitar-ho tot i aprofitar la seva alçada. El seu bon joc d'esquenes a la porteria probablement, hagués obert algun espai a Messi i Ronni... però un cop més, a la merda.

Guddy no va poder regalar-nos cap gol de xilena com el que li va fer al Liverpool fa tot just un any.

la nit del bacallà

*
Si ahir va ser la nit del gran Van Bommel, avui ha de ser la del genial Gudjohnsen.

I si és la nit del Bacallà, serà la nit del Barça. Aquest és el sentiment comú que respira el barcelonisme davant d'una d'aquestes cites que marquen una temporada. Arriba al Camp Nou el Liverpool, el colós anglès al que el Barça va succeïr com a Campió d'Europa i al que mai em pogut guanyar a l'estadi, i ni tan sols marcar-li un gol...
És hora de Guddy, és hora de trencar amb la història i demostrar-li al món que aquest Barça té fusta per a marcar una època, igual que va fer temps enrrera el seu rival d'avui. És hora de que l'equip blaugrana, acompanyat pel Camp Nou de les nits màgiques, abandoni la mala cara que massa vegades ha tret a relluir aquesta campanya. I per a això no hi ha res com recórrer al talent. Al talent del Gran Bacallà.

que gran van bommel!

*
R.Madriz 3-2 Bayern Munich

Faré un parèntesis al blog del bacallà per homenatjar a Van Bommel... Que gran Van Bommel! Com he vibrat! Marca el segon al Bernabeu i botifarra de pagès! Que gran Van Bommel!

L'holandès havia declarat hores abans, que encara se sent culé i que li tenia moltes ganes al Madriz, i ho ha demostrat.

De tant en tant, aquests detalls dins el món del futbol són d'agraïr (sobretot si les botifarres van per l'etern rival)... En un món ple de mercenaris i peseteros, un tio que fa botifarres al Bernabeu quan marca, perquè encara es considera culé, és admirable i s'ha d'agraïr. Que gran Van Bommel!

Es veu que Michel Salgado portava tota l'estona fent-li comentaris ofensius sobre el Barça i la seva persona... Doncs per tu Michel, i per qui faci falta: botifarra de pagès!