a la merda

*
FC Barcelona 1-2 Liverpool

És un dia nefast, un dia negre per els barcelonistes... i un dia negre també per Gudjohnsen.

El d'ahir nit, era el seu partit, un partit per demostrar el que tantes vegades ha pogut fer amb el Chelsea. Demostrar que és un gran jugador, que treballa, que lluita, que no s'amaga, que s'ho deixa tot al camp i que de tant en tant, a més a més, fa gols.

Però no, a la merda. Rijkaard, pressionat per centenars de cules als qui els hi han re-venut el pibito, i per la premsa intoxicadora esportiva de Barcelona... va tornar a confiar en $aviola.

$aviola, un jugador que desapareix TOTALMENT del camp i és UN ZERO A L'ESQUERRA quan no marca gols. El mateix jugador que es va treure de sobre el Mònaco, després de fer una pèssima temporada com a davanter centre... tres quarts del mateix que el Sevilla, on va marcar 15 miserables gols en 48 partits... Doncs aquest $aviola, és el davanter centre titular del FC Barcelona en uns vuitens de final de la Copa d'Europa, perquè és un noi que cau simpàtic i a més a més marca gols contra l'Alabès i el Nàstic...

NI LA COPA ÉS LA CHAMPIONS, NI L'ALABÈS EL LIVERPOOL.

Era el partit del bacallà, havia de jugar contra aquelles torres de centrals, per lluitar-ho tot i aprofitar la seva alçada. El seu bon joc d'esquenes a la porteria probablement, hagués obert algun espai a Messi i Ronni... però un cop més, a la merda.

Guddy no va poder regalar-nos cap gol de xilena com el que li va fer al Liverpool fa tot just un any.

la nit del bacallà

*
Si ahir va ser la nit del gran Van Bommel, avui ha de ser la del genial Gudjohnsen.

I si és la nit del Bacallà, serà la nit del Barça. Aquest és el sentiment comú que respira el barcelonisme davant d'una d'aquestes cites que marquen una temporada. Arriba al Camp Nou el Liverpool, el colós anglès al que el Barça va succeïr com a Campió d'Europa i al que mai em pogut guanyar a l'estadi, i ni tan sols marcar-li un gol...
És hora de Guddy, és hora de trencar amb la història i demostrar-li al món que aquest Barça té fusta per a marcar una època, igual que va fer temps enrrera el seu rival d'avui. És hora de que l'equip blaugrana, acompanyat pel Camp Nou de les nits màgiques, abandoni la mala cara que massa vegades ha tret a relluir aquesta campanya. I per a això no hi ha res com recórrer al talent. Al talent del Gran Bacallà.

que gran van bommel!

*
R.Madriz 3-2 Bayern Munich

Faré un parèntesis al blog del bacallà per homenatjar a Van Bommel... Que gran Van Bommel! Com he vibrat! Marca el segon al Bernabeu i botifarra de pagès! Que gran Van Bommel!

L'holandès havia declarat hores abans, que encara se sent culé i que li tenia moltes ganes al Madriz, i ho ha demostrat.

De tant en tant, aquests detalls dins el món del futbol són d'agraïr (sobretot si les botifarres van per l'etern rival)... En un món ple de mercenaris i peseteros, un tio que fa botifarres al Bernabeu quan marca, perquè encara es considera culé, és admirable i s'ha d'agraïr. Que gran Van Bommel!

Es veu que Michel Salgado portava tota l'estona fent-li comentaris ofensius sobre el Barça i la seva persona... Doncs per tu Michel, i per qui faci falta: botifarra de pagès!

bacallà titular

*
València 2-1 FC Barcelona

L'equip blaugrana va fer un partit acceptable, millor que molts dels que ha guanyat, però va pagar amb dos gols, una desconnexió de tres minuts a l'inici de la segona part... Això i la falta de punteria de cara al gol, van fer impossible que el Barça s'endugués la victòria.

I a tot això... Ja era hora... Després de que al pibito se li acabés la ratxa golejadora i als aficionats culés la paciència... i després de que Eto'o es negués a jugar (el bacallà mai ho faria) i es despatxés a gust contra tothom... ja era hora...

Ja era hora de que Gudjohnsen recuperés el lloc que li pertany i tornés a la titularitat. Ja era hora després de que el bacallà estigués entrenant dur, fins i tot en dies de festa per la plantilla... Ja era hora.

Però es clar, aquest "parón" futbolístic, va passar factura a Guddy, altament pressionat per premsa i afició, va sortir a menjar-se el camp a Mestalla... va fer un gran partit, va treballar com sempre i va gaudir d'una ocasió perfecte, que per culpa de la falta de ritme i de minuts, no va transformar.

Esperem que el bacallà pugui seguir jugant i fulmini al Liverpool tal i com ja ha fet varies vegades a la Premier League.

el bacallà de l'any

*
Gudjohnsen, el gran davanter del FC Barcelona, va ser premiat per tercera vegada consecutiva com a "Futbolista Islandès de l'any".

El davanter blaugrana va encapçalar la classificació per davant d'altres ídols del seu país, com el defensa del Reading, Ivar Ingimarsson, i el davanter del Charlton, Hermann Hreidarsson. Tots dos, potents jugadors.

"És un gran honor que et reconeguin pel teu treball", va assegurar el bacallà Guddy, que va ser escollit per 200 veterans ex-jugadors i membres de l'Associació islandesa de Futbol i també per un grup de carismàtics futbolistes internacionals.
Tenim la mala costum de no valorar el que tenim fins que ho perdem...

i migranya...

*
Osasuna 0-0 FC Barcelona

Frank Rijkaard tenia en ment aliniar d'inici al bacallà juntament amb $aviola, però ahir va acabar jugant Santi Ezquerro. L'islandès no va poder saltar al terreny de joc afligit d'una forta migranya. Una migranya que li va robar l'oportunitat a Guddy de tornar a saltar al camp com a titular, i l'equip ho va notar. Sobretot si qui el substitueix és Ezquerro...

El Barça va sortir "enxufat" a la gespa (molt deteriorada) del Reyno de Navarra, volent deixar clar que havia viatjat a Pamplona per endur-se els tres punts. Però un cop més no va poder ser. Oportunitat perduda per distanciar-se dels perseguidors Sevilla i Madriz per un Barça que, sense sort i amb migranya, però amb un joc cada vegada millor, va acabar enduent-se només un punt de la capital navarresa.

sense bacallà, sense gol

*
FC Barcelona 0-1 Saragossa

Un Barça sense gol va tornar a naufragar davant del mateix equip que ens va fer fora de la Copa del Rei l'any passat, un Saragossa molt disciplinat tacticament, que va plantejar un gran partit i que va resoldre amb un golet de Diogo a 13 minuts del final.

La imatge del Barça va millorar. Més concentració, millor actitud i més pressió per tot el camp. El centre del camp sòlid (edmilson fallón) i la defensa, concentrada (excepte Márquez, que està als núvols).
L'equip tenia ganes de demostrar coses i ho va intentar, sobretot als primers minuts. Però res. Sense gols és impossible guanyar res.

A l'amic $aviola, se'l va veure poc. O millor dit, molt poc. Va deixar ben clar que no era la seva nit i que cap ratxa és eterna. Va fallar ocasions claríssimes davant de la porteria i el Barça va acabar perdent. Si realment necessitàvem un gol, potser enlloc de tenir a Guddy escalfant per la banda durant 25 minuts, hauria estat bé jugar amb ell des de l'inici o senzillament posar-lo a la segona part, però no quan resten 5 minuts pel final del partit i el Saragossa acava de marcar, així no.

Injust 0-1, però aquí només valen els gols i Goljohnsen no hi era.